Author Archives: admin

  • Miquel Calçada, comissari del Tricentenari, ha fet un reconeixement públic de qui fou el governador militar de la fortalesa de Castellciutat
  • La mostra i la restauració de la Torre Solsona s’inclouen en els actes per recordar els fets del 1714

El comissari de la commemoració del Tricentenari, Miquel Calçada, ha inaugurat aquest dissabte l’exposició ‘La Seu d’Urgell, Castellciutat i el general Moragues durant la Guerra de Successió’ que ja es pot visitar a la tercera planta de l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell.

En l’acte inaugural de la mostra, dedicada a la figura del governador de la fortalesa de Castellciutat durant la Guerra de Successió, i que ha congregat força urgellencs i urgellenques que han omplert la sala on està ubicada l’exposició, també hi han participat l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida, Josep Borrell. A més a més, hi ha intervingut la directora de l’Espai Ermengol, Urgell Escribà, i la coordinadora de l’exposició, Esther Miralles.

En els parlaments de la inauguració de l’exposició, Miquel Calçada ha manifestat la seva satisfacció pel fet d’estar a la Seu d’Urgell amb motiu de la inauguració i ha agraït la col·laboració de les persones i institucions que han fet possible la recuperació de la figura de Josep Moragues. “Entre tots estem construint amb la commemoració del Tricentenari un acte de reafirmació de país i del nostre patrimoni, fet que ens deixarà un llegat permanent pel conjunt del país i de la Seu”, ha afirmat.

En relació amb el General Moragues, protagonista de l’exposició, el comissari del Tricentenari ha volgut fer un reconeixement públic de la seva figura, “que comença a ser coneguda i valorada”. I ha afegit: “Amb el General Moragues al capdavant, la Seu i Castellciutat es van convertir en defensa aferrissada de la causa austriacista, amb una gran rellevància militar, i va patir la humiliació i escarni per part de les tropes borbòniques”. “Actes com el d’avui serveixen per recordar la nostra història i projectar-nos cap al futur, i aquest any 2014 és el moment de reescriure la nostra història”, ha conclòs el comissari del Tricentenari.

Expo Moragues

Per la seva part, l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha explicat que ja fa tres anys que es va pensar en fer una exposició dedicada a Josep Maria Moragues, governador de la fortalesa de Castellciutat. Batalla ha remarcat que calia fer aquesta exposició per dos motius. “Per una banda, els urgellencs havien de conèixer què va passar a la Seu durant la Guerra de Successió, població que juntament amb Barcelona i Cardona van ser les darreres places fidels a l’Arxiduc Carles d’Àustria; i per una altra, calia fer possible que la Seu d’Urgell entrés dins la Ruta 1714, que engloba 10 municipis com a escenaris de la Guerra de Successió al nostre país” ha manifestat l’alcalde urgellenc.

Albert Batalla insta a “crear a través d’aquest discurs un atractiu turístic i un reclam econòmic per a la Seu i el territori”. I especifica: “Tot aquest patrimoni històric de la ciutat, com són la Ciutadella de Castellciutat i la Torre Solsona, cal posar-les en valor, juntament amb la Catedral”.

Després de la inauguració de l’exposició dedicada al general Moragues, el comissari del Tricentenari, juntament amb l’alcalde de la Seu i regidors de l’equip de govern s’han desplaçat fins a la Torre Solsona, una de les fortificacions d’aquella època, on s’hi està acabant de realitzar les obres de rehabilitació i senyalització. La Torre Solsona esdevé així un dels escenaris de la Ruta 1714, formant part dels itineraris pels marcs de la Guerra de Successió.

‘La Seu d’Urgell, Castellciutat i el general Moragues durant la Guerra de Successió’

L’exposició descriu de forma gràfica els esdeveniments històrics més importants que van tenir lloc a la Seu d’Urgell i Castellciutat en el context de la Guerra de Successió.

Expo Moragues 2

Així, els plànols, mapes i il·lustracions de l’exposició, acompanyats dels textos explicatius, permeten entendre de forma contextualitzada la guerra de Successió a les nostres terres: l’evolució de la fortalesa de Castellciutat, l’impacte de la guerra en la població de la plana urgellenca, la importància estratègica d’aquesta plaça durant el conflicte i el paper destacat del general Moragues com a governador militar de Castellciutat i cap superior de les fronteres.

Finalment, explica la resistència i la capitulació d’aquesta plaça, el setembre del 1713, així com les conseqüències de la derrota, tant a nivell local com de país.

L’exposició es complementa amb un documental amb entrevistes als següents experts en la matèria: Agustí Alcoberro, Albert Villaró, Josep Albert Planes, Carmen Xam Mar, Lluís Obiols i Quim Torra.

L’Espai Ermengol ha produït aquesta exposició amb el suport del Museu d’Història de Catalunya.

La mostra s’emmarca dins del conjunt d’actes organitzats per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per commemorar el Tricentenari de la Guerra de Successió. Al llarg d’aquest any s’aniran celebrant diverses activitats al voltant d’aquests fets.

Notícia de Ràdio Seu

Festa d’estiu 2014

juliol 19th, 2014 | Posted by admin in General - (0 Comments)

Amics

  • El compromís del Ministeri inclou la millora de les interseccions de Castellciutat, la Seu i Montferrer
  • L’alcalde urgellenc n’ha fet la petició en diverses ocasions, la darrera vegada durant la visita de la ministra Ana Pastor a la capital urgellenca

El director general de carreteres del Ministeri de Foment, Jorge Urrecho, ha comunicat aquesta setmana a l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, que l’Estat licitarà durant aquest any les obres de les rotondes de la N-260 a Castellciutat, la Seu i Montferrer. Batalla ja ha traslladat aquest compromís a l’alcalde de Montferrer i Castellbò, Jordi Calvet.

L’anunci arriba, en el cas de la Seu, després d’anys de reivindicacions per part del consistori, així com dels veïns del municipi, especialment de Castellciutat. Albert Batalla indica que s’ha fet “un seguiment constant del projecte” i s’ha dut a terme múltiples gestions durant anys per aconseguir que el Ministeri construís aquestes rotondes. Precisament, la darrera de les demandes va formalitzar-se el passat mes de juny davant la ministra Pastor, aprofitant la seva visita a la ciutat amb motiu de la Trobada Empresarial al Pirineu.

Batalla manifesta que el compromís de Foment “sembla ferm” i s’ha mostrat convençut que ben aviat es licitaran els treballs i en pocs mesos es podrà veure les rotondes construïdes i en funcionament, “cosa fonamental per a la millora de la seguretat de la N-260 al seu pas per la Seu i Castellciutat”. L’alcalde urgellenc també ha valorat positivament l’anunci del Ministerio per licitar durant el 2014 les obres de la rotonda de Montferrer, una altra infraestructura llargament reclamada.

El projecte de Foment inclou la construcció d’una rotonda a Castellciutat, davant l’Hotel El Castell, i una altra enfront el polígon de Lleteries. Les obres també contemplen una vorera de rotonda a rotonda, que portarà al pont del Valira. A més a més, està previst fer un mirador sobre la vall de la Seu en un punt d’aquest tram, entre ambdues rotondes. El pressupost dels treballs ascendeix a un milió dos-cents mil euros.

L’alcalde urgellenc s’ha compromès a continuar el seguiment “intens i constant” del projecte “perquè es faci realitat al més aviat possible”.

Notícia de Ràdio Seu

Unes 600 persones van assistir, ahir dimecres 19 de juny, a la Nit dels Campions de la Delegació de Lleida, celebrada al Teatre de l’Amistat de Mollerussa. Durant la nit es va fer entrega de 51 premis als equips campions de la Lliga de la temporada 2013-2014 i també es va retre un especial homenatge a Andreu Martínez Urbano, amb el Premi Fair Play per la seva vinculació amb el CF Balaguer; i a Josep Naves Hill, amb el Permi Especial FCF per assumir la presidència del CF Miralcamp després de sis anys sense futbol a la població.

Nit dels Campions

La Nit dels Campions de Lleida va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; del representant a Lleida de la Secretaria General de l’Esport, Josep Ramon Solsona; i del regidor d’Esports de l’Ajuntament de Mollerussa, Jordi Pérez.

Per part de la Federació, va assitir a l’acte el president Andreu Subies; el vicepresident Josep Llaó; el directiu i delegat a Lleida, Jordi Terés; els directius Raül Sus i Quim Sala; i subdelegats i altres membres de l’estructura federativa. L’arbitre internacional Xavier Estrada, padrí de la Campanya de Joc Net de la FCF, també va assistir a la Nit dels Campions.

foto

Per part del CF Castellciutat, guanyador del 7è grup de la 3a Divisió Catalana de Futbol Sala, van recollir el premi el president del club, Jacint Ribó, el delegat, Josep Lluís López, l’entrenador, Javi Esteban, i el jugador Jonathan Esteban.

Nota de premsa de la Federació Catalana de Futbol

Més informació al web de la Federació

Sant Joan 2014

juny 17th, 2014 | Posted by admin in General - (0 Comments)

Sant Joan

Com ha estat costum des de 2012, Castellciutat tornarà a acollir enguany un dels concerts del Festival de Música Antiga dels Pirineus, concretament el dels solistes del Latvian Radio Choir. El concert, que enguany serà la primera de les activitats de Festa Major, se celebrarà el 24 de juliol, a les 22.00h, al Castell de Ciutat.
FeMAP
Latvian Radio Choir
El Cor de la Ràdio de Letònia, fundat el 1940, ha estat dirigit conjuntament per Sigvards Klava i Kaspars Putnins des del 1992. El seu repertori abraça des del Renaixement fins a la música contemporània, amb un èmfasi especial en les obres dels compositors letons. Gràcies als enregistraments del Cor de la Ràdio Letona, diversos compositors letons han estat guardonats al Certamen Internacional de Compositors de la UNESCO en els darrers anys: Eriks Esenvalds, amb “Légende de la femme emmurée”, el 2006; Martins Vilums, amb “Le temps scintille”, el 2005; i Kristaps Petersons amb “Mijkresla dziedajumi” (Cants del Crepuscle), el 2010. El 2005 el Cor de la Ràdio de Letònia va formar una associació de cors professionals, TENSO, juntament amb Accentus (FR), Nederlands Kamerkoor (NL), i RIAS Kammerchor (DE), a fi de crear una plataforma de diàleg entre cors professionals, conjunts, compositors, estudiants, directors i públic. L’objectiu de l’associació és ajudar al desenvolupament de les arts vocals, estudiar el nostre bagatge musical històric i promoure la creació d’obres originals. TENSO també organitza seminaris i classes magistrals per a cantants i joves compositors. Això no només és un estímul per a noves idees en el camp de la música vocal, sinó que també contribueix a fer-nos entendre les possibilitats il·limitades inherents a la veu humana. El Cor de la Ràdio Letona amplia i diversifica les seves activitats participant en produccions teatrals i projectes multimèdia. Ha col·laborat amb el Tramway Theater d’Escòcia i amb Pro Forma Hotel de Dinamarca, i ha interpretat obres de Nic Gotham i Girts Biss a l’Òpera Nacional Letona. El cor ha guanyat el Gran Premi de la Música Letona diverses vegades (1994, 2000, 2004, 2005 i 2007) i ha realitzat més de quaranta enregistraments discogràfics, incloent CD’s de segells com ara Ondine, Naïve, Gavin Bryars Records i BIS.
Latvian Radio Choir
Latvian Radio Chamber Singers

El Cor de Solistes de la Ràdio de Letònia, fundat per Kaspars Putnins el 1994, és un conjunt vocal format per membres del Cor de la Ràdio de Letònia. El cor està especialitzat en l’exploració de les possibilitats de la veu humana i en la recerca de noves tècniques vocals i interpretatives. El seu repertori es basa principalment en compositors contemporanis, interpretant habitualment obres de Berio, Xenakis, Saariaho i Scelsi, entre molts altres compositors dels segles XX i XXI. El Cor de Solistes de la Ràdio de Letònia participa amb assiduïtat en importants festivals de música, tant als països bàltics com a tot Europa: La Musica d’Estrasburg, l’Oxford Contemporary Music Festival, el Marz Musik de Berlín, el Klangspuren Festival d’Àustria, el Time of Music de Finlàndia, el NYYD Festival de Tallinn o el Gaida Festival de Vilnius, entre d’altres.

Sigvards Klava
Sigvards Klava (1962) va començar a treballar amb el Cor de la Ràdio de Letònia el 1987 i el 1992 es va convertir en el seu director principal i director artístic. Es va graduar a l’Acadèmia de Música Letona i també ha estudiat a l’Acadèmia de Música de Sant Petersburg, a l’Acadèmia Bach de Stuttgart, i ha fet classes magistrals al Festival Bach d’Oregon, als Estats Units. Sigvards Klava ha col·laborat amb els principals cors i orquestres de Letònia i ha interpretat música de Bach, Vivaldi, Mozart, Bruckner, Brahms, Gounod, Schnittke i molts altres compositors internacionals, així com també obres originals de molts compositors letons. Cada any Klava produeix una vintena de programes de concert diferents, tant a Letònia com a l’estranger. Ha gravat més de 20 àlbums amb el Cor de la Ràdio Letona i ha estat director principal del Festival de Cançó Letona i del Festival de Cançó Bàltica i Nòrdica. Klava ha rebut el Gran Premi de la Música Letona i el Premi dels Ministres del Govern Letó en diverses ocasions. Ha actuat al Concertgebouw i al Muziekgebouw d’Amsterdam, al Berliner Konzerthaus i Philharmonie, al Théâtre des Champs-Élysées i a la Cité de la Musique de Paris, al Bervaldhallen d’Estocolm, a la Dresdner Frauenkirche, i a moltes altres esglésies i sales de concert.

I Duatló Vila de Castellciutat

juny 4th, 2014 | Posted by admin in General - (0 Comments)

Organitzada per l’associació Amics de Castellciutat, amb el patrocini de diverses empreses i la col·laboració de Ràdio Seu, l’escola, el Consell Comarcal i l’Ajuntament, el proper diumenge 15 de juny se celebrarà la I Duatló popular de muntanya Vila de Castellciutat. Amb sortida i arribada a la plaça de l’Arbre i un recorregut per part dels termes del Pla de Sant Tirs, Adrall, Arfa, Montferrer, la Seu i Castellciutat, la prova constarà de tres trams: el primer, a peu, de 3,6Km; el segon, en bici, de 18Km; i l’últim, altre cop a peu, de 2Km. El preu de la inscripció anticipada (fins al 10 de juny) és de 15€, i del dia 10 al 13 de juny, de 18€. La formalització d’aquesta es pot fer a través d’iter5.cat o bé escrivint a aacastellciutat@gmail.com.

Cartell Duatló

Per al bon desenvolupament de la prova, l’associació Amics de Castellciutat ha convocat una reunió adreçada a veïns i veïnes que el mateix dia 15 vulguin col·laborar amb l’organització. La reunió se celebrarà el proper diumenge 8, a les 17.00h, al local social.

  • Repassem l’episodi de la guerra de Succesió que va fer perdre el nord

Som a Castellciutat, a l’Alt Urgell, a l’inici del segle XVIII. L’antic castell que dóna nom al topònim modern és en ple procés de reconversió en una fortificació moderna. L’estratègia militar i l’armament han evolucionat molt des de l’edat mitjana i cal adaptar-se als nous temps. El terreny ja no es guanya pam a pam. “Ara l’enemic ha d’avançar fortificació a fortificació. És un sistema bèl·lic molt diferent. Per això es passa dels centenars de castells medievals a una dotzena de places fortes a tot Catalunya. Serviran per regular el trànsit dels exèrcits invasors. Com si fossin nusos que cal desfer abans de continuar avançant”, explica l’historiador Albert Villaró. I Castellciutat n’és una. Però el perill no sembla imminent, així que el 1705, en els inicis de la guerra de Successió a la Península, la companyia de dragons (soldats especialitzats) borbònics que hi ha instal·lada carrega els canons a bord d’uns rais i, Segre avall, els transporta cap a Ponts, on sembla que fan més falta.

Els cònsols —el Consolat era el règim municipal que regia la ciutat des del segle XIII— de la Seu d’Urgell se’n fan creus. Encara no s’han acabat les obres de reparació d’algun forat que s’ha obert a la muralla i ja es queden sense artilleria. Francesc Carreu, austriacista fill de la Seu, creu que és el moment de fer costat a Carles III d’Àustria. “Es trobe la ciutat oberta, sens muralles, lo Castell de Ciutat sens guarnició alguna”, argumenta. Raons suficients perquè les principals autoritats —llevat del bisbe, que s’ha d’exiliar cap a terres castellanes— donin suport a Carreu i perquè es produeixi un canvi d’obediència sense disparar ni un sol tret.

Reforçant els murs
El nou governador de la plaça, Miquel Ramon, en substitució del borbònic Pedro Marín, demana una bestreta als cònsols i comença a reparar murs. La fortificació torna a mostrar-se sòlida i inexpugnable. Encara que les dependències per acollir la tropa no s’haguessin enllestit, s’havien assegurat les defenses i estaven a punt per rebre l’embat de l’enemic. Ara calia una altra mena de reforç, que va arribar el juny del 1706: una companyia de soldats anglesos i holandesos. Qui es farà càrrec de la plaça és el general Josep Moragues. Moragues havia estat un dels vuit dirigents del grup dels vigatans que, un any abans, havien contribuït decisivament a l’ocupació de Barcelona per part de les tropes austriacistes i que, en arribar al poder Carles d’Àusria, va premiar-lo amb el grau de coronel de les recentment creades Reials Guàrdies Catalanes. Posteriorment, va ser ascendit a general de batalla, el càrrec més important fins aleshores aconseguit per un català a la guerra de Successió.

La guerra pròpiament dita es va acostant a la Seu d’Urgell. A només vint quilòmetres a l’est de la capital de l’Alt Urgell les tropes borbòniques es disposen a conquerir l’antic castell medieval d’Aristot. Un primer pas cap a Castellciutat. Miquelets i fusellers aconsegueixen vèncer l’enemic el dia 20 d’octubre del 1708. És un primer avís. Moragues i els seus homes semblen multiplicar-se per cobrir tots els passos del Pirineu. El 10 de juny del 1711, cinc mil soldats francesos dirigits pel general Moret s’encaminen cap a la Seu d’Urgell. Els filipistes fan seva la màxima que, a la guerra, tot s’hi val i capturen dos cònsols i dos canonges als quals posen preu. La ciutat reuneix els diners que es reclamen per treure’ls de la presó de Balaguer, però Moragues, hàbil estrateg, té uns altres plans. Seran intercanviats per presoners, i els diners recaptats s’utilitzaran per reforçar, encara més, la fortalesa de Castellciutat. Sembla que intueix que el gran atac s’apropa.

Un setge psicològic i militar

  • Així van succeir els fets del setge de Castellciutat durant la guerra de Successió

L’estiu del 1713 comença el setge sobre Castellciutat. Primer és un setge psicològic. Aquell juliol, els exèrcits imperials havien abandonat la causa catalana. I, prèviament, arran de la signatura del tractat d’Utrecht, anglesos, portuguesos i holandesos també s’havien desentès del conflicte. Els catalans s’han quedat sols i sense possibilitat de demanar reforços militars ni logístics. Els francesos veuen clar que és el moment d’atacar i el 20 de setembre bloquegen la fortalesa.

Una capitulació amb honors
Per defensar la plaça hi ha quatre companyies del regiment de la Diputació (cent quaranta homes) i dues companyies de miquelets (setanta fusellers). Moragues també demana a les autoritats municipals nou mil racions de pa, vint-i-cinc cargues de vi i vint-i-cinc vaques. Però el general és realista. Els francesos són més nombrosos i els queviures no duraran més de dotze dies. Així que el 28 de setembre Moragues decideix rendir la plaça amb unes condicions molt avantatjoses. És el que es coneix com una capitulació amb honors, que permet que la guarnició marxi armada a reforçar Barcelona, assetjada des de fa dos mesos, i que puguin creuar el territori sense entrebancs. Moragues, malalt, es retira a Sort.

Les coses no han anat bé, però tampoc no han sortit malament. S’ha perdut el Pirineu, però dignament. I s’aporta un valuós reforç a la defensa de la capital catalana. Però els borbònics no compleixen la seva paraula i els homes de Moragues troben tota mena d’obstacles per arribar a Barcelona, i fins i tot són desarmats i retinguts a Martorell, un peatge inesperat.

 

La lluita continua pel general Moragues

  • L’epíleg de Castellciutat amaga un desconegut episodi

Quan la notícia arriba al Pallars, Moragues s’indigna. Incomplir els acords de la capitulació és saltar-se una norma sagrada. Enrabiat, va a demanar explicacions al duc de Pòpuli, virrei de Catalunya, que en aquell moment es troba dirigint el setge contra Barcelona. El general no queda satisfet amb els arguments que li donen i pren una decisió que, més endavant, el condemnarà a mort: torna a la lluita, literalment. Després de batallar pel Pallars i la Cerdanya al començament del 1714, Moragues aconsegueix reunir cent cinquanta voluntaris a cavall i cinc-cents fusellers i es proposa recuperar Castellciutat.

Però el coronel borbònic Vallejo intercepta el petit exèrcit del general dirigint-se cap a Castellciutat i el dispersa. A més, Vallejo segresta la família de Moragues i l’empresona a Balaguer. El dia de Sant Joan resistents catalans alliberen la família en una operació llampec i Moragues els porta a la fortalesa de Cardona —no vol posar-los en més riscs— mentre ell continua al peu del canó.

La lluita continua per a Moragues
Tan implicat se sent en la causa, que no dubta a posar-se a les ordres del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal. Té una graduació militar inferior a la seva, però és el comandant en cap de totes les tropes catalanes que hi ha fora de Barcelona, així que el reconeix com a superior. I quan el marquès del Poal rep l’ordre de socórrer Barcelona el 25 de juliol del 1714, Moragues queda al capdavant de la defensa del país. És una causa que sembla perduda. La capital fa un any que viu en estat de setge. El cercle s’estreny. Hi ha places fortificades que fa anys que han perdut la guerra. Però Moragues aguanta i lluita fins al final. Fins a la caiguda de Barcelona (11 de setembre) i de Cardona (18 de setembre).

El final del setge de Castellciutat

El 1719, sis anys després de la capitulació de Castellciutat, quan la guerra de Successió ja havia acabat i Moragues havia estat decapitat i esquarterat, a l’Alt Urgell es viu un insòlit i desconegut episodi final amb personatge sorpresa inclòs. El duc de Berwick, que havia conduït el setge de Barcelona sota les ordres de Felip V, dirigirà ara un contingent de tropes franceses que es disposen a ocupar Castellciutat.

I és que en l’anomenada guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra es tornaran a enfrontar amb Espanya, però França serà, en aquesta ocasió, aliada dels primers. Durant un breu període de temps la fortalesa deixarà, doncs, de ser borbònica. Fins i tot es recuperarà efímerament el Consolat, el govern municipal propi que regia aquesta ciutat des del segle XIII i que havia estat abolit pel Decret de Nova Planta i substituït per un “ayuntamiento de regidores”. El gener del 1720, però, el capità general Castel-Rodrigo i l’enginyer Pròsper de Verboom dirigiran un nou setge per recuperar la fortificació i reinstaurar l’ordre borbònic.

 

Com era un setge modern?

  • Entre trinxeres, bombes i centenars de baionetes

A la primeria del segle XVIII, el setge de fortaleses era una empresa que havia de reunir tenacitat, paciència i capacitat logística per poder triomfar. Primer de tot, els assetjadors havien d’aïllar la fortalesa enemiga de la resta del món exterior tot formant un cordó de bloqueig. Havien d’erigir unes fortificacions per resguardar les seves tropes i emplaçar els canons de batre muralles. Molt sovint, el bloqueig d’una fortalesa i la impossibilitat de rebre ajuda precipitaven la rendició dels assetjats. Però si aquests no cedien, calia seguir endavant.

Els enginyers traçaven trinxeres que avançaven fent ziga-zagues cap a la fortalesa. A mesura que es guanyava terreny, es construïen línies de setge paral·leles a la muralla enemiga, per aproximar-hi els canons i els morters. L’efecte dels canons de batre era més gran a mesura que es reduïa la distància, i les fortificacions acabaven ensorrant-se pels danys massius que havien rebut. També hi ajudaven les mines subterrànies que els enginyers excavaven per fer-hi voladures.

L’assalt final
Arribats en aquest punt, s’havia pres el fossat i la infanteria es trobava atrinxerada a tocar de les bretxes: només quedava executar l’assalt final. Era davant la imminència d’aquest atac quan la majoria de places capitulaven. Totes aquestes tasques no es feien amb el permís dels assetjats, sinó que aquests tenien tota una sèrie d’opcions per dificultar-les: des de les sortides per destruir trinxeres i canons, fins a l’excavació de contramines o la guerra psicològica per crear desercions.

 

Com era Castellciutat?

  • El baluard més estratègic

Des del puig d’Urgell no es domina el món, però poc hi falta. No és estrany que l’antic castell medieval de Ciutat s’edifiqués a sobre d’unes restes probablement romanes. Des d’aquell punt estratègic es té el control sobre la Seu d’Urgell i sobre un dels principals passos fronterers. És per això que el castell, que a l’edat mitjana pertanyia als comtes i, més tard, als vescomtes d’Urgell, es va convertir a les acaballes del segle XVII en un equipament militar modern des del qual es controlava l’accés al Principat des del Pirineu.

De fort a hotel
Les obres s’allargaren i a la primeria del segle XVIII, just abans de la guerra de Successió, es va bastir al sud la Ciutadella, ampliant l’anomenada Torre Blanca. És una fortalesa en forma de dos mitjos baluards amb els seus costats flanquejats per una torre hexagonal. A la mateixa època es va fer també la Torre de Solsona, una altra fortificació perifèrica per protegir les defenses de migdia. Era un conjunt imponent del qual només s’ha perdut el reducte del Valira.

Article d’Anna Sàez i Albert Villaró a la revista Sàpiens.

Document PDF

Apunta’t al Casal d’Estiu de Castellciutat!

maig 26th, 2014 | Posted by admin in General - (0 Comments)

cartell 2

  • La intervenció s’emmarca en la Ruta 1714, que impulsa el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
  • Castellciutat va tenir un paper clau durant la Guerra de Successió

Aquesta setmana s’han iniciat les obres de rehabilitació i de senyalització de la Torre de Solsona (Castellciutat) i el seu entorn, amb l’objectiu que pugui rebre visites públiques amb seguretat i comoditat. Les actuacions de millora es fan a la zona d’accés, a l’edifici i l’exterior del polvorí, al mirador de la muralla, als annexos i l’edifici de la Torre, al dipòsit i a muralla.

Les obres de rehabilitació de la Torre de Solsona, fortificació de Castellciutat i antic baluard defensiu austriacista dels Pirineus, permetran posar en valor un dels escenaris de la Guerra de Successió, que forma part dels deu escenaris de la ‘Ruta 1714′. La intervenció li donarà la categoria de monument.

Castellciutat va tenir un paper important a l’hora de barrar el pas als exèrcits francesos cap a l’interior de Catalunya i es va convertir en el principal baluard pirinenc de la resistència catalana.

Ruta 1714

Les obres de consolidació i adequació de la Torre de Solsona s’emmarquen en la ‘Ruta 1714′ que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dins dels actes commemoratius del Tricentenari de la Guerra de Successió (1714-2014).

Els treballs es van adjudicar a l’empresa urgellenca Construccions Orgèl·lia, SL, per un import de 87.312,33 euros i estan finançats per fons europeus i per una subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La intervenció es completarà amb una senyalització didàctica de part Departament de Cultura de la Generalitat.

Notícia de Ràdio Seu