Cruïlla de Castellciutat - RàdioSeu

 

Albert Batalla recorda que la inversió arriba després d’anys de reivindicació i que encara no contempla tot el pressupost previst

A Montferrer, la Plataforma d’Afectats per la Cruïlla també valora positivament l’anunci però espera que l’obra es completi a curt termini

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha rebut amb “satisfacció moderada” l’anunci que les rotondes de l’N-260 a Castellciutat tindran una partida de 956.000 euros en els pressupostos de l’Estat per al 2016.

L’alcalde de la Seu, Albert Batalla, ha valorat positivament l’assignació pressupostària, si bé ha recordat que aquesta arriba després de molts anys de reivindicació per part del municipi. Durant aquest període també s’ha hagut de modificar el projecte, cosa que n’ha retardat la licitació i execució. El batlle urgellenc considera que la construcció d’aquests passos giratoris és una necessitat elemental de seguretat, atès que en aquestes cruïlles hi ha hagut accidents mortals.

Deures pendents a l’N-260

D’altra banda, Batalla considera que l’anunci de construcció de les rotondes no pot ocultar que l’Estat encara té molts deures pendents amb l’N-260, que ha definit com “la columna vertebral del Pirineu, ja que connecta les valls transversalment”. L’alcalde ha remarcat que en molts punts, com ara el tran Adrall-Canturri, l’N-260 encara presenta un perfil més propi d’una carretera local de muntanya que no pas d’una via nacional. Així, des de l’Ajuntament de la Seu qualifiquen les inversions previstes per l’Estat a les comarques del Pirineu com a “discretes, per dir-ho finament”.

De la seva part, la Plataforma d’Afectats per la Cruïlla de Montferrer ha rebut positivament el fet que els pressupostos també incloguin la cruïlla d’accés als diferents nuclis del municipi. Tot i això, el seu portaveu, Lluís Mera, matisa que els 365.000 euros previstos “són només una part” dels diners necessaris, per la qual cosa seguiran fent gestions.

Amb aquest objectiu, la plataforma ja ha enviat una carta al director general de Carreteres de l’Estat, Jorge Urrecho, en la qual d’una banda agraeixen el fet que finalment s’iniciï el projecte, però de l’altra demanen “que als propers pressupostos de l’Estat per al 2017 es pugui incloure la resta del pressupost per tal de poder finalitzar totalment el projecte”.

Font: RàdioSeu

Ja estem de Festa Major!

28/07/2015 | Enviada per admin en General - (0 Comentaris)

La Comissió de festes recollint el pi per plantar a la plaça

Aquí teniu tots els actes programats:

  • Dimecres 29 de juliol

19h i 22h Cinema, al local social

  • Dijous 30 de juliol

22h Teatre a la Plaça de l’Arbre, amb la Cia. Ciutat City

  • Divendres 31 de juliol

21’30h Sopar popular, a la Plaça de l’Arbre

23’30h Pregó de festa major, a càrrec de la Conxita Rabassa, i tot seguit, Ball amb el Joan Martí i el seu teclat

1h V Esquerrana de nit

2’30h Actuació de Six in Town, a ritme de rocabilly

4h VI Castell-sona, i menjada popular de frankfurts

  • Dissabte 1 d’agost

7’30h IV Concurs de pesca de la Vila de Castellciutat

16’30h Partit de futbol de festa major

17h Jocs per als més petits, a l’Escola de Castellciutat

Passada la mitjanit, Ball de festa major amb el TRIO AXIS I QUARTET DOBLE CARA

1’30h Entrega de premis del concurs de pesca, i continuació del ball

  • Diumenge 2 d’agost

10’30h Missa de festa major

12h Ball de l’esquerrana i la Marsellana, amb la música de la Sonsònia

17h Espectacle de màgia per als més petits, amb el Mag Reivax

19h Havaneres amb el grup A TOTA VELA

22h Tallada del pi i fi de festa

 

Bona Festa Major!

 

 

  • Foment preveu licitar les obres aquest any mateix tot i que no en concreta la data
  • El projecte també contempla una nova vorera fins a Castellciutat, un mirador i l’arranjament del pont sobre el riu Valira

El Ministeri de Foment ha iniciat el procediment d’expropiació de terrenys per a la construcció de les reclamades rotondes a la carretera N-260 al pas pel municipi de la Seu d’Urgell. Aquesta és una de les últimes passes prèvies a l’habilitació dels dos passos giratoris previstos des de fa anys: un a davant de l’Hotel El Castell de Ciutat i l’altre al costat del polígon de Lleteries.

Segons ha informat el diari Segre de fonts de l’Ajuntament de la Seu, la quantitat de terres que s’ha d’expropiar no és molt gran, per la qual cosa s’espera que el procediment sigui ràpid. Foment va reiterar ahir que les obres sortiran a licitació aquest any mateix, tot i que no ha precisat la data. L’alcade de la Seu, Albert Batalla, espera que es concretin finalment les obres per fer realitat una assignatura pendent de l’Estat al municipi.

El projecte, valorat en prop d’1,5 milions d’euros, contempla tant la construcció de les rotondes com l’habilitació d’una vorera que unirà els dos punts, des de l’entrada oest del nucli urbà de la Seu fins a l’entrada est de Castellciutat, en un tram 500 metres, al quilòmetre 228. També s’aprofitarà per reasfaltar el pont sobre el riu Valira i per habilitar un mirador.

Notícia de Ràdio Seu

  • El vicepresident de la FEEC, Josep Casanovas, ha presentat a la Seu la proposta excursionista, inspirada en els escenaris de la Guerra de Successió
  • En el mateix acte, Àlex Barnils ha donat a conèixer el llibre ‘General Moragues, diable de les Guilleries’

La Torre Solsona de Castellciutat és un dels indrets de referència de la Ruta Senders de 1714, una nova proposta avalada per la Federació Catalana d’Entitats Excursionistes que ressegueix els que van ser els principals escenaris de la Guerra de Successió. El nou producte de senderisme es va donar a conèixer a la Seu dijous passat, a l’Espai Ermengol, en l’acte de presentacio del llibre ‘General Moragues, diable de les Guilleries’, d’Àlex Barnils.

L’acte va comptar amb el vicepresident de la FEEC, Josep Casanovas, que va destacar que la ruta permet unir “llocs emblemàtics carregats d’un gran simbolisme, que tenen un excepcional interès patrimonial i paisatgístic, i que ofereixen una variada oferta cultural i d’oci al seu voltant”.

El total del projecte suma 645 km, però es pot fer en diferents etapes i no hi ha límit de dies per completar-les. En aquest sentit, la FEEC oferirà als aficionats un salconduit que es pot segellar en els diferents punts on finalitza cadascun dels 9 trams.

Imatgee

Pel que fa al llibre sobre Josep Moragues, Àlex Barnils va explicar que la motivació per escriure l’obra venia del fet que “des de petit, trobava sorprenent que hi hagi tan poca bibliografia sobre un personatge amb una història tan heroica”. Barnils recorda que Moragues va liderar la resistència a l’ocupació borbònica en diferents indrets de Catalunya, com ara Castellciutat, Sort, Barcelona i Cardona.

L’obra s’estructura en tres blocs (Boscos, Fortaleses i Ciutats), cadascun del quals rep el nom d’un escenari geogràfic diferent que té molt a veure amb aquell període històric.

Notícia de Ràdio Seu

Ruta Senders de 2014

  • Primera edició de l’expofira artesanal CiutART
  • Cinquanta anys al costat del músic Toni Bernadó

 

Expofira artesanal CiutART

Castellciutat celebrarà en plena Pasqua l’expofira artesanal CiutART, concretament divendres 3, dissabte 4 i diumenge 5 d’abril. Aquesta fira artesanal té com a doble objectiu mostrar a tots els veïns i visitants els treballs que es realitzen en el taller de manualitats que ja fa uns anys que es porta a terme al poble a càrrec de la Marcela Villaruel, i alhora actuar com a plataforma a través de la qual artesans i artistes locals puguin també compartir les seves tasques i obres.

El regidor de Castellciutat de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Jordi Martin, manifesta al respecte d’aquesta expofira que “és una bona manera de canalitzar i valorar els fruits de les inquietuds artístiques dels integrants del taller de manualitats que des de ja fa uns quants anys la Marcela realitza al nostre poble, així com una porta oberta a la mostra artesanal. Esperem que pugui complementar un cap de setmana especial per a nosaltres, ja que la cantada de les caramelles és una tradició molt arrelada a Castellciutat”.

image

D’altra banda, l’AMPA de l’escola de Castellciutat també participa en aquesta expofira amb un berenar popular d’elaboració pròpia, que tindrà lloc a partir de dos quarts de cinc de la tarda de dissabte.

Les activitats de CiutART tindran lloc al local social i a la plaça de l’Ajuntament de Castellciutat, i estan organitzades pel Taller de Manualitats de Castellciutat i artistes locals, compta amb la participació de l’AMPA de l’escola, el Cafè de la Mare i veïns de Castellciutat, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

 

Caramelles a Castellciutat

L’expofira artesanal CiutART farà una aturada diumenge al migdia per tal que veïns i visitants puguin escoltar la tradicional cantada de caramelles que té lloc cada diumenge de Pasqua a la plaça de l’Arbre de Ciutat.

Les cançons que es cantaran són: La Pasqua cantant (caramella); La barca xica (havanera); La mare (cançó de bressol); i Les Puntaires (sardana). Cal remarcar que les caramelles del poble de Castellciutat compta des de fa 50 anys amb la col·laboració inestimable del músic Toni Bernadó.

Nota de premsa de l’Ajuntament

  • Les autoritats borbòniques van executar el militar austriacista català ara fa tres segles i van penjar-ne el cap en una gàbia a Barcelona durant dotze anys.

‘Lo die 27 de dit mes de març [de 1715] fou executada la mort; executàs la sentència com a home ordinari, ab gran aparato de gent de armas, y soldadesca, anant descals, ab camisa de penitent, y al fi nomenat sens los honors, sinó sols Josep Moragas.’ Així es descriu als ‘Annals consulars’ de Barcelona la brutal execució de Josep Moragues, nascut al si d’una família de pagesos terratinents a Sant Hilari Sacalm (Selva) i convertit posteriorment en un dels militars austriacistes catalans més destacats de la guerra de Successió. La seva obstinada defensa de les llibertats de Catalunya, fins i tot després de la caiguda de Barcelona el 1714, el va convertir també en un dels blancs principals de la dura repressió borbònica, al costat d’Antoni de Villarroel i Joan Baptista Basset.

Josep Moragues va néixer el 1669 a la masia que la seva família tenia a Joanet, actualment al terme de Sant Hilari Sacalm. Els primers anys els va passar al camp, dedicat a tenir cura de les terres heretades del seu pare, pagès terratinent. Emparentat amb l’aristocràcia rural gràcies al casament amb Cecília de Regàs, a vint-i-cinc anys es va enquadrar en la companyia de miquelets de la Vegueria de Vic per a lluitar contra les freqüents incursions franceses a Catalunya durant la guerra dels Nou Anys (1688-1697).

Amb la guerra de Successió al tron hispànic ja oberta, fou un dels signants del pacte dels Vigatans, el 17 de maig de 1705, amb què els assistents es van comprometre a armar sis mil homes per garantir l’èxit de l’alçament austriacista a Catalunya contra el virrei borbònic Francisco de Velasco. Sense experiència ni formació militar, Moragues va dirigir les forces vigatanes que van derrotar els destacaments castellans i francesos, cosa que va permetre l’entrada triomfal de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona.

Una de les primeres decisions del monarca fou la creació del regiment de les Reials Guàrdies Catalanes, dins les quals va atorgar el grau de coronel als dirigents vigatans. Dos anys més tard, Moragues fou ascendit al grau de general de batalla, el càrrec més important fins llavors aconseguit per un català en la guerra, i el van destinar a la fortalesa de Castellciutat, a tocar de la Seu d’Urgell. Fins el 1713 va encapçalar la defensa de la zona nord, on va coordinar la resistència contra les incessants incursions franceses en territori català.

Va resistir en aquesta fortalesa fins el 28 de setembre de 1713, quan ja s’havia signat a Utrecht (Països Baixos) la pau entre les principals potències implicades en la guerra i que deixava els catalans a l’estacada. La impossibilitat de rebre nous reforços de Barcelona va obligar-lo a rendir Castellciutat en unes condicions que va considerar avantatjoses. Però les autoritats borbòniques no van respectar-les i des de Sort, on el general s’havia retirat amb la família, al principi del 1714 va contactar amb les tropes catalanes resistents per a reprendre la lluita al Pallars i la Cerdanya.

En aquest període, les forces borbòniques van arribar a segrestar la seva família, que ell mateix va poder alliberar i traslladar a la fortalesa de Cardona, on es va posar sota les ordres del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal i comandant en cap de totes les tropes catalanes a l’exterior de Barcelona. Va participar en moltes operacions d’assalt de combois que duien queviures a les tropes filipistes que assetjaven la capital i es va guanyar entre els borbònics el qualificatiu de ‘diable de les Guilleries’.

Després de la derrota de Barcelona, el castell de Cardona només va poder resistir una setmana abans de la capitulació, a la qual es va acollir Moragues i la seva família. Però, com havia passat a Castellciutat, les autoritats borbòniques no van respectar-ne els punts i fou perseguit. Els vencedors ja havien desfermat una dura repressió contra les institucions i símbols catalans, que incloïa l’empresonament dels caps militars austriacistes. Moragues, que va rebutjar l’exili a Viena i la fugida de Catalunya per la vall Ferrera, va optar per passar per mar a Mallorca, on es mantenia encara la resistència austriacista. Però en el trajecte amb vaixell fou descobert i tornat a Barcelona, on les forces borbòniques el van enxampar la matinada del 22 de març de 1715 a la falda de Montjuïc quan mirava de tornar a embarcar-se. Juntament amb ell, van capturar els oficials Pere Màrtir Castells, Francesc Descatllar i Tord, Jaume Roca ‘Jaumic’, i Pau Massip.

Moragues i els seus acompanyants foren jutjats sumàriament, condemnats a mort i torturats. Les noves autoritats van ésser especialment cruels amb ell, perquè la seva execució servís de càstig exemplar i atemorís els catalans resistents al domini absolut de Felip V. El botifler Gregori Matas descrivia al ministre Manuel Vadillo l’execució: ‘Se sentenció a Moragas a ser arrastrado vivo por las calles con un caballo, a ser degollado, y hecho cuartos, puesta su cabeza en un jaula encima de la puerta del Mar con este rótulo: “Iosephus Maragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus, tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus.”.’ És a dir: ‘Josep Moragues per haver comès el crim de repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment la tercera fou fet presoner i executat per la justícia.’

Com va escriure Matas, fou executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors: arrossegat viu pels carrers, decapitat i esquarterat. I no sols això: la seva calavera fou penjada en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona, com a escarn públic de l’alta oficialitat austriacista. El cap de Moragues no en fou retirat fins al cap de dotze anys: arran de la pau definitiva entre Felip V i Carles III a Viena el 1725, la seva segona muller fou alliberada i, amb l’ajuda de l’advocat i ex-conseller en cap Rafael Casanova i la pressió diplomàtica de l’ambaixador austríac Königsegg, el 14 de febrer de 1727 es va despenjar la calavera. El rètol vexatori i la gàbia hi van restar un mes més.

FullSizeRender

Castellciutat. Plaça batejada en honor del general Moragues el 28 de setembre de 2013.

Notícia de Vilaweb

Dijous Gras i Carnaval 2015

04/02/2015 | Enviada per admin en General - (0 Comentaris)

10408712_894575310593424_2723763299232024884_n

  • Ara resta pendent la licitació dels treballs, que tenen un pressupost de gairebé un milió i mig d’euros
  • La subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, confia que s’adjudiquin aquestes obres i la rotonda de Montferrer durant el 2015

El Ministeri de Foment ha aprovat el projecte definitiu de construcció de dues rotondes a la carretera N-260, situades en els punts quilomètrics 228,00 i 228,50, a Castellciutat i la Seu d’Urgell. Després d’aquesta aprovació, caldrà dur a terme la licitació de les obres, que tenen un pressupost estimat d’1,47 milions d’euros.

La subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, confia que aquest nou pas administratiu es realitzi al llarg d’aquest any i destaca que “només resta pendent el vistiplau definitiu al projecte de la rotonda de Montferrer, també a l’Eix Pirinenc, per donar resposta als compromisos adquirits a la zona des del 2012”. En aquest cas, espera que les obres també es licitin enguany.

Glorietes de Castellciutat

L’N-260, en el seu accés a la població de la Seu d’Urgell per l’oest, registra una mitjana de 14.000 vehicles al dia que travessen dues interseccions. En el punt quilomètric 228,5, en un canvi de rasant, hi ha una entrada a un camí agrícola al nord i dos accessos a un hotel i al poble de Castellciutat al sud.

D’altra banda, en el punt quilomètric 228,0, a les proximitats del pont sobre el riu Valira que dirigeix al nucli urbà de la Seu d’Urgell, al llarg de 60 metres del flanc nord de l’N-260, existeix una zona d’accessos a una àrea industrial que no disposa de cap tipus de canalització per al trànsit. Al costat sud hi ha una entrada a un altre camí agrícola.

L’objectiu del projecte és la construcció de dues glorietes en aquestes dues interseccions i la reordenació dels accessos existents a l’N-260, de manera que es millori la seguretat viària. A més a més, es preveu la rehabilitació del paviment entre les dues interseccions, la construcció d’una vorera al costat sud de la N-260, la creació de zones d’aparcament i un mirador sobre la vall del riu Valira i la població de la Seu d’Urgell.

Altres projectes pendents de licitació

El Govern estatal també té pendents de licitació a la demarcació de Lleida els projectes d’ampliació de l’actual calçada de l’N-260 al seu pas per Gerri de la Sal, amb un pressupost estimat de 2,7 milions d’euros, així com la rotonda de Margalef, en el punt quilomètric 79 de l’N-240, amb un pressupost estimat de 980.000 euros. Segons informa l’ACN, Inma Manso espera que també es tirin endavant aquest mateix any.

Notícia de Ràdio Seu

El dia de Reis a les 11.00, abans d’iniciar el viatge de retorn, Melcior, Gaspar i Baltasar, acompanyats pels seus patges, arribaran a la plaça de l’Arbre, des d’on repartiran els regals que els més petits han demanat i esperen rebre. Seguidament agafaran força amb la coca i la xocolata que l’associació d’Amics de Castellciutat prepararà per a tothom i reprendran el llarg camí cap a l’Orient. Diumenge 4 a les 22.00, els patges reials seran al consultori mèdic per a informar de tots els detalls de l’arribada.

 

Arribada dels Reis 2014

 

El dia abans a les 18.30h, Ses Majestats arribaran en barca al Parc Olímpic del Segre, on seran rebuts per l’alcalde del municipi i altres autoritats. A continuació, acompanyats per les carrosses que les AMPA dels diversos centres educatius de la Seu i Castellciutat han anat guarnint durant la primera part de l’any, encapçalaran la cavalcada pels carrers de la ciutat fins a arribar a Sant Domènec, on rebran personalment les cartes de tots els nens i nenes. Una estona després, com cada any, seran a Montferrer.

Notícia relacionada

10404323_870737282977227_6146677561740641668_n